Els dos models d’atenció sanitària per a persones Trans* a Catalunya: la Unitat d’Identitat de Gènere i Trànsit

Léelo en castellano
 Traduzione in italiano

Avui volem analitzar i comparar els dos models d’atenció actuals, situats a Barcelona i que donen cobertura a tot Catalunya: la Unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic (UIG) i el servei Trànsit de l’Institut Català de la Salut. Aquesta comparativa l’hem realitzat a partir de la nostra experiència, dels relats vivencials recollits i de la revisió d’articles i informes. Aquí teniu els punts bàsics:

.1-Fonament o model teòric

La UIG es basa en un model tradicional biomèdic que considera la transsexualitat com a malaltia orgànica. Defineix la transsexualitat com un Transtorn d’Identitat de Gènere (TIG) o Disfòria de Gènere (Manual de Malalties mentals DSM-V).

El trastorn, segons aquest model biomèdic, s’entén com una manifestació individual d’una disfunció psicològica o biològica. Per a l’obtenció del diagnòstic s’avalua la persona en funció al grau d’adequació a les normes de gènere (trets físics i psicològics que aquest model atribueix a homes i dones de forma estereotipada). Des d’aquest model biomèdic es dóna accés al serveis únicament a persones transsexuals que encaixen en l’ideal d’aquest paradigma (“d’home a dona” o al revés) i, per tant, és un model excloent que deixa fora a totes aquelles persones que no encaixen en els paràmetres que consideren.

Trànsit, en canvi, es basa en un model biopsicosocial amb visió inclusiva de la salut. Defineix el fet trans* com una expressió més de la diversitat de gènere i autodeterminació de la identitat de gènere de la persona. Per tant, atén i dóna accés als serveis a persones trans*, és a dir, a persones transsexuals així com a tota la diversitat de persones amb identitats no cisgènere. Des d’aquest model, l’accés als serveis passa per unes entrevistes logo transitd’acompanyament entre professionals i persona trans* on s’escolta el relat de la persona, les seves necessitats i desitjos i el seu gènere sentit. És la pròpia persona qui té la potestat de decidir quin recorregut vol seguir i de quins serveis fer ús. Trànsit s’ajusta a les necessitats de cada persona individual. En l’acompanyament mèdic es treballa amb el consentiment informat o decisió lliure informada i l’acompanyament psicoterapèutic és a petició de la pròpia persona.

La desproblematització de la identitat trans* com a pauta de treball de Trànsit,  considera que el fet trans* és un procés que no es basa en una malaltia i que requereix, a vegades, atenció sanitària. En canvi, la UIG problematitza la identitat trans*, considerant el ser trans* una situació patològica que crea un malestar i que necessita atenció mèdica per d’adequar el cos al gènere sentit de manera que se’n puguin pal·liar els símptomes.

2-Desplegament

La UIG és una unitat específica de l’Hospital Clínic (està creada per a atendre de forma cap-manso-43521específica a les persones transsexuals).

Trànsit és un servei que es duu a terme principalment al Centre d’Atenció Primària (CAP) Manso (està creat per a donar assistència a les persones trans* en els ambulatoris).

.

3-Titularitat

La UIG és una unitat que dóna servei públic i també privat. El servei públic es dóna a la

Unitat de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona (UIG), i el privat a Barnaclínic, del Grup Hospital Clínic. Trànsit és un servei públic de l’Institut Català de la Salut .

La UIG és un servei de referència mentre que Trànsit encara no ho és. Aquest fet implica un poder desigual i dóna la sensació que és l’únic servei vàlid. La UIG disposa de més recursos econòmics i de serveis quirúrgics, mentre que Trànsit no.

4-Mètode clínic

A la UIG la demanda ve donada pel sistema. És el professional qui dóna accés als tractaments de transició i qui decideix si una persona és o no és trans* i quin recorregut ha de seguir. La UIG avalua el gènere a través de tests obsolets i que vulneren els nostres drets, com el “test de vida real” que demostra si el/la pacient s’acomoda als estàndards socials d’home o dona. A través del test i de comentaris es fiscalitza la nostra vida personal i la nostra dinàmica laboral i familiar. Aquesta tutela de les nostres identitats, cossos i processos de transició porta implícita una jerarquia, una relació de desigualtat i de poder que exerceix el/la professional i la unitat sanitària sobre les persones trans*. Es legitima a un tipus de “ser trans” i es deslegitima  a les persones que no encaixen en aquest  tipus de “ser trans” basat en rols, vestimenta i sentir uns gèneres estereotipats. Aquest model basat en l’adequació produeix una jerarquia de qui és realment trans* i qui no ho és que és rebuda per molts com una violència que invalida les nostres identitats.

A Trànsit la demanda és de la persona. Es considera que és només la persona qui pot definir la seva identitat i les seves necessitats mèdiques respecte a la mateixa desprès de rebre  informació objectiva (decisió lliure informada). No és dóna per suposat cap ruta de transidentitiesprocés de transició, ja que s’és conscient de les múltiples realitats i és la persona que si ho desitja sol·licita suport psicològic individual i/o grupal. La pràctica en aquest servei es basa en l’autodeterminació de la propia persona. Trànsit escolta el relat de cada persona i el seu desig a través d’entrevistes profundes amb escolta activa i oberta per atendre els malestars sentits i l’acompanya en el procés de subjectivació.

A la UIG la visita amb el psicòleg/a i psiquiatre/a és obligatòria per al diagnòstic i accés a serveis. Es dóna per suposada la trifase: psiquiatria-endocrinologia-cirurgia. L’atenció psicològica i psiquiàtrica està orientada a la constatació/comprovació de la transsexualitat en base al diagnòstic psiquiàtric de Disfòria de gènere/Trastorn d’Identitat de Gènere. També és obligatori, en la majoria de casos, assistir a la teràpia grupal per a poder accedir a les operacions. En les teràpies grupals hi assisteixen moltes persones, fet que no facilita un treball significatiu.  La persona queda invisibilitzada per la massificació i per no trobar recolzament emocional ni lloc per a exposar dubtes ni pors. La relació terapèutica és de professional a pacient.

A Trànsit la visita amb el psicòleg/a i psiquiatre/a és opcional, a petició de la persona. terapia-grupoL’acompanyament psicològic entén el procés com el “mètode orientat a promoure un major autoconeixement i desenvolupament de l’autonomia psicològica, suficient per assumir i desenvolupar lliurement la pròpia existència”. El grup de suport psicològic de Trànsit és opcional i de petit format. El focus no està posat en les hormones i les operacions sinó en el que el grup proposa com a experiències subjectivades. Les persones que hi participen es senten protagonistes i creen vincles de confiança i de suport mutu que suposen una ajuda real en el seu dia a dia. La relació terapèutica és de professional a persona; de persona experta a persona experta.

5-Cirurgies

Només la UIG té el servei de cirurgies. Qualssevol persona que vol modificar el seu cos ha de passar obligatòriament per una consulta psicològica i psiquiàtrica, per un diagnòstic de disfòria de gènere i pel requisit de temporalitat en temps d’hormonació. Les llistes d’espera per intervenció de mastectomia està entre els 6 mesos i els 6 anys aproximadament. El temps d’espera per la vaginoplàstia està entre els 5 i els 20 anys. Les dades facilitades per la unitat són que es fan 7 vaginoplàsties a l’any i 8 mastectomies. El nombre de persones a la llista d’espera per vaginoplàstia és d’unes 180. Es posa de manifest la falta de recursos per atendre les demandes. Els criteris d’accés  a la llista d’espera i els criteris de priorització segueixen uns paràmetres que no tenen justificació en termes mèdics: són morals, socials i econòmics.

6-Accés als serveis

La UIG discrimina i és classista i capacitista: discrimina per orientació, treball sexual, trastorns de personalitat, recursos econòmics, per ser persona migrada; a les persones que presenten capacitats diverses (ex. afectació de salut mental) se’ls dificulta o nega l’accés, etc. A Trànsit, el model d’atenció és igualitari: l’accés és universal per tota aquella persona que el sol·liciti i les persones etiquetades amb patologies mentals i les persones amb diversitat en les capacitats tenen el mateix accés als tractaments hormonals que les altres persones.

A Trànsit es facilita la comunicació: la persona pot paso del tiempoescriure per mail o trucar i se li respon de forma ràpida per concertar la visita en pocs dies. Cal tenir en compte que les persones que demanen atenció en aquests centres en molts casos porten anys intentant enfrontar una situació que els genera conflictes interns i socials que poden arribar a ser molt greus. Un cop contacten amb el centre, moltes vegades ja tenen molt clar què volen. Saber que finalment seran ateses les seves necessitats és un alleujament i els temps d’atenció pot marcar la diferència en la vida d’una persona.

A la UIG aconseguir cita és molt més difícil: es pot tardar a vegades mesos per tenir la primera cita i a les següents visites. Això fa que el temps d’espera entre la primera cita i l’inici de la teràpia hormonal (en cas de que es desitgi) sigui molt diferent: en el cas de Trànsit pot ser un interval de dies (si la persona ja ho té clar) i a la UIG és de 6 mesos a 1 any com a mínim.

Després d’haver llegit tot això, qui no té clar que s’han de canviar les coses i lluitar per un nou model d’atenció sanitària a les persones trans*?

Si voleu ajudar-nos a aconseguir-ho, no marxeu sense adherir-vos a la plataforma!

.

.

Anuncis

3 pensaments sobre “Els dos models d’atenció sanitària per a persones Trans* a Catalunya: la Unitat d’Identitat de Gènere i Trànsit

  1. Rosa Baños diu:

    Gracias Rosa Almirall, por tu labor en Tránsito de Manso, por ser tan HUMANA, PROFESIONAL, TIERNA, AMABLE, CARIÑOSA, CERCANA, y no acabaría nunca de decirte GRACIAS, GRACIAS por tu tiempo dedicado a los chicxs, a mi hijo, por darle paz, fuerza, y darle la oportunidad de ser quien quiere ser.
    Sanidad tiene q ayudar económicamente a este grupo de profesionales Rosa Almirall, Soraya Vega psicologa, por atender sin ánimo de lucro a todes los q vamos semana tras semana a q nos a nuestros hijes.
    GRACIAS POR EXISTIR

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s