Acció per la despatologització davant l’estament mèdic

Avui 22 d’octubre de 2016, dia Internacional per la despatologització de la Transsexualitat, us volem explicar l’acció que des de la Plataforma Trans*forma La Salut vam organitzar el passat 14 d’octubre davant l’Hospital Clínic en resposta a la conferència/debat anomenada “Disfòria de Gènere” que es va organitzar en la 12a reunió anual de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil  i que va tenir lloc a la facultat de medicina de la UB.10 La nostra sorpresa va ser gran quan vam saber que es pretenia fer un debat partint d’una visió tan patologitzadora de la transsexualitat i en la que en el mateix programa s’anunciava la participació d’una Associació de Familiars de Disfòria de Gènere que no era altra que Chrysallis, associació que forma part de la nostra Plataforma i que té una visó totalment contrària a la que des del món de la psiquiatria s’intenta perpetuar i que no es reconeix en absolut en aquesta denominació (aquí podeu veure el programa d’aquestes jornades: 12reunioprogramapreliminar ).

Partint d’aquest fet, es va decidir fer una acció a l’exterior de la facultat i intervenir de forma directa en la conferència donant suport a Natalia Aventin, presidenta de la Asociación de Familias de Menores Transexuales, Chrysallis, que va donar veu a una visió 9no patologitzadora del fet trans* i va denunciar que el tracte que reben les famílies i els menors des de l’estament mèdic és perjudicial i molt nociu en la major part dels casos a causa d’aquest tracte patologitzador.

A l’exterior de la facultat vam instal·lar una carpa com a punt d’informació de l’activitat despatologitzadora de la Plataforma, vam oferir una biblioteca vivent per a que tot aquell que volgués tingués una informació de primera mà sentint els relats vitals de persones trans*, vam recollir firmes i vam repartir un comunicat adreçat a tot l’estament mèdic donant la nostra visió i que us transcrivim a continuació:

Als professionals de la salut, i als psicòlegs i metges psiquiatres en particular,

Nosaltres, les persones trans, som les persones que no ens identifiquem amb el gènere amb què se’ns va assignar en néixer, o expressem la nostra identitat de gènere de manera no normativa. Podem definir-nos com persones transsexuals, transgènere, travestis, genderqueers, agènere i moltes altres, tantes com identitats de gènere la humanitat sigui capaç de descobrir.8

Nosaltres, les persones trans, experimentem el fet trans com un fet vital, un recorregut, una experiència que no té perquè ser traumàtica. El fet trans com un acte de llibertat. El fet trans com una identitat no binària no subjecta a la polarització de gèneres. El fet trans com un fet transversal que recorre  totes les societats, edats, condicions sòcio-econòmiques, ètnies o ideologies.

Nosaltres, les persones trans, des de la nostra diversitat, som part integrant de la societat, amb els mateixos deures i drets que les persones cisgènere (no-transgènere), i ens reclamem lliures i responsables d’escollir la nostra identitat. Estem conquerint amb esperança i esforç les poques, però creixents, oportunitats que una societat oberta, moderna i diversa com la societat catalana actual ens ofereix. Des de la nostra pròpia identitat de gènere, ara i aquí estem creant nous espais de vida.

7Però nosaltres, les persones trans, tenim en el nostre recorregut vital una dificultat bàsica afegida: la patologització de la nostra condició. El sistema sanitari en general, i en particular la Unitat d’Identitat de Gènere (UIG) de l’Hospital Clínic, no entén la nostra diversitat com una riquesa, sinó com un trastorn que cal pal·liar conformant-nos als models tradicionals d’home o de dona.

El tracte de la UIG vulnera el nostre dret fonamental a la identitat. Lluny de respectar la nostra identitat, en el sistema sanitari actual cal passar per un diagnòstic psiquiàtric, com antigament es feia amb les persones homosexuals. Les identitats no normatives són tingudes per travesti fetitxista o no-fetitxista i són excloses  de l’atenció a salut en qualitat de fília. Les persones que hi entren ho han de fer com a transsexuals i seguir un recorregut vital medicalitzat que no respecta l’autonomia personal, posa sota tutela a la persona, i l’estigmatitza davant la societat. La persona perd el dret a la diversitat per convertir-se en una pacient per principi trastornada a la que cal normativitzar. La situació és encara més greu en el cas dels menors trans, en què el sistema sanitari s’inhibeix o bé, directament, actua contra l’interès del menor.

5Doctors i doctores de la Unitat d’Identitat de Gènere: en nosaltres, les persones trans, no hi ha cap error. I si n’hi ha, no és en la nostra identitat de gènere, sinó en l’assignació del gènere basada en la genitalitat.

Doctors i doctores de la Unitat d’Identitat de Gènere: Despertin, mirin al seu voltant. Mentre nosaltres els assenyalem la lluna, vostès ens miren el dit i el volen enguixar. El fet trans no és diagnosticable. Ho tenen  al davant: és evident que el fet trans no implica una suposada “disfòria de gènere”. La seva pràctica mèdica, lluny de ser científica, no és sinó ideologia basada en els estereotips tradicionals d’home i dona. La seva pràctica mèdica  és, en el millor dels casos, una profecia autocomplerta, i en el pitjor del casos, un terrible error. Ser persona trans no és fàcil, però és encara més difícil amb vostès diagnosticant.

Més enllà de l’observació, científicament la patologització del fet trans no se sustenta. La vasta majoria dels estudis que s’han fet sobre transsexualitat s’han basat en mostres tan baixes o tan esbiaixades que no permeten arribar a conclusions fiables. 4Estudis amb mostres de 10 persones, o amb un 80% dels casos recollits en centres de salut mental no haurien de ser tinguts en compte, per més que hagin estat publicats en revistes internacionals. Això no és ciència, sinó estadística creativa i, en últim terme, opinió. Igualment, l’aspecte biològic del fet trans, encara que existís, no afecta els nostres drets ni justifica un diagnòstic i la subseqüent patologització. És malalta o trastornada una persona morena, que té els gens i el metabolisme que generen una pell morena, en un país nord-europeu? No, simplement forma part de la diversitat de la societat.

Creiem que la patologització és una eina per uniformitzar la societat. Davant d’una manca de llibertats, la diversitat es tracta com una malaltia i queda així desacreditada i finalment eliminada. Aquest procés es donà en l’homosexualitat, patologitzada fins el 1986,  i es dóna actualment en el tracte a les persones transgènere. Convertim un problema de manca de llibertat en un problema mèdic de les persones que reclamen aquesta llibertat. La psiquiatria no pot seguir aquest joc i prestar-s’hi com a col·laborador necessari.

11Ens dirigim a tots els doctors i doctores de Catalunya, i ho direm molt clar. La Unitat d’Identitat de Gènere és el motor de la nostra patologització a Catalunya, i exigim que deixi d’existir. A canvi, reclamem un model d’atenció a la salut de les persones trans basat en l’acompanyament, integral, respectuós, sostenible, públic, gratuït i obert a totes les persones sense discriminacions ni exclusions. L’exemple del servei Trànsit de l’Institut Català de la Salut és la prova que això és possible. El model, producte del treball de mesos de la plataforma Trans*forma La Salut, ja ha estat elaborat, distribuït a totes les administracions i fet públic. I no descansarem fins que sigui implementat totalment. No pararem.

Doctors i doctores de Catalunya: exigim que la nostra identitat de gènere sentida sigui respectada i atengueu la nostra diversitat. No ens observeu com a malalts ni ens tuteleu, sinó tracteu-nos com persones que en un recorregut vital cerquen, tal com la OMS defineix salut, l’accés al benestar. Participeu d’aquesta dolça aventura que és millorar el benestar de les persones i col·laborar per fer una societat més diversa, rica, oberta i lliure per tothom.”

Des de la Plataforma volem donar les gràcies a totes les persones que van participar en aquesta acció i la van fer possible i  a totes aquelles que es van apropar a nosaltres i ens van escoltar i ens van donar el seu suport (en breu inclourem totes les noves adhesions!). Les fotografies d’aquest article són obra de Pepa Vives (aquí pots veure més obra seva).

3

Si encara no t’has adherit a la Plataforma Trans*forma La Salut, ho pots fer a la secció d’adhesions. Si vols saber què fem, aquí te’n pots informar. Si vols veure i sentir testimonis de persones trans* en el sistema sanitari, no et perdis aquest video! Si vols veure el document que vam presentar al Parlament de Catalunya i al Síndic de Greuges, aquí te’l pots descarregar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s