Decàleg / Decálogo

Léelo en castellano más abajo
Traduzione in italiano più in basso
  1. Existeixen altres condicions de gènere més enllà del binarisme que estructura la societat occidental actual: home/dona. La condició trans* no és una patologia, és una condició tan antiga com l’ésser humà que ha enriquit totes les societats que l’han considerat i respectat com actiu.
  1. Entre els drets humans bàsics es troba el dret a l’autodeterminació i al lliure desenvolupament personal que inclou la identitat de gènere. Cadascú construeix aquesta identitat lliurement i ha de ser reconeguda i respectada per la societat i per l’Administració, que a més ha de vetllar-la. La transfòbia, és a dir, l’atac o prejudici contra la llibertat d’identitat de gènere, ha de ser perseguida.
  1. S’ha de protegir la llibertat de les persones menors d’edat (de 0 a 18 anys) per desenvolupar-se sense condicions de gènere. Respectant la seva identitat, prevenint la violència de gènere, incloent referents positius d’identitats diverses en la seva educació, etc
  1. El model sanitari d’atenció a les persones trans* ha de ser no patalogitzador i desmedicalitzat. Ha d’acompanyar a l’individu respectant els seus tempos i proporcionar-li instruments (com poden ser acompanyament psicològic, tractaments hormonals, operacions. . . ) per ajudar-lo en la construcció de la seva identitat de gènere sempre respectant les seves decisions.
  1. L’accés a aquests recursos sanitaris ha de ser lliure i universal, sense condicions. L’administració no pot ni obligar (e.g. en el cas de nadons intersex) ni negar (e.g. negant la condició de trans* amb un diagnòstic) l’ús d’algun d’aquests recursos.
  1. Tot el personal de l’administració que hagi de tractar amb persones trans* ha de rebre formació específica de sensibilització. En particular els professionals del sistema sanitari, que a més han de tenir coneixements sobre la diversitat de gènere i dels processos de transició.
  1. Els membres del col·lectiu són actius indispensables per la creació, desenvolupament i avaluació de qualsevol projecte que tingui a veure amb el col·lectiu, ja sigui en matèria de salut, educació, mitjans, etc.
  1. Dintre del col·lectiu hi ha sectors especialment estigmatitzats i maltractats que han de comptar amb una atenció i suports específics: persones grans, menors, persones privades de llibertat, amb diversitat funcional, persones migrades (també de sol·licitants d’asil), persones a l’entorn del treball sexual, persones amb malalties cròniques (VIH, afectació de salut mental, etc.), persones sense recursos econòmics o suport familiar, víctimes de tracta, persones que pertanyen a ètnies minoritàries, persones que es visibilitzen en comunitats religioses, i altres.
  1. Igualtat efectiva a l’accés a una vida digna garantint l’accés al mercat laboral en igualtat d’oportunitats, per exemple afavorint la eliminació de la opinió distorsionada i negativa que es té de les persones trans*.
  1. Com a col·lectiu estigmatitzat, estereotipat i “folkloritzat”, els mitjans de comunicació tenen la obligació de donar-ne més visibilització i que sigui responsable, veraç i positiva.

DECÁLOGO

  1. Existen otras condiciones de género más allá del binarismo que estructura la sociedad occidental actual: hombre/mujer. La condición trans* no es una patología, es una condición tan antigua como el ser humano que ha enriquecido todas las ociedades que la han considerado y respetado como activo.
  1. Entre los derechos humanos básicos se encuentra el derecho a la autodeterminación y al libre desarrollo personal que incluye la identidad de género. Cada uno construye esta identidad libremente y debe ser reconocida y respetada por la sociedad y por la Administración, que además debe velar-la. La transfobia, es decir, el ataque o prejuicio contra la libertad de identidad de género, debe ser perseguida.
  1. Se debe proteger la libertad de las personas menores de edad (de 0 a 18 años) para desarrollarse sin condiciones de género. Respetando su identidad, previniendo la violencia de género, incluyendo referentes positivos de identidades diversas en su educación, etc
  1. El modelo sanitario de atención a las personas trans* debe ser no patalogitzador y desmedicalizado. Debe acompañar al individuo respetando sus tempos y proporcionarle instrumentos (como pueden ser acompañamiento psicológico, tratamientos hormonales, operaciones, etc) Para ayudarle en la construcción de su identidad de género siempre respetando sus decisiones.
  1. El acceso a estos recursos sanitarios debe ser libre y universal, sin condiciones. La administración no puede ni obligar (e.g. en el caso de recien nacidos intersex) ni negar (e.g. negando la condición de trans* con un diagnóstico) el uso de alguno de estos recursos.
  1. Todo el personal de la administración que tenga que tratar con personas trans* debe recibir formación específica de sensibilización. En particular los profesionales del sistema sanitario, que además deben tener conocimientos sobre la diversidad de género y de los procesos de transición.
  1. Los miembros del colectivo son activos indispensables para la creación, desarrollo y evaluación de cualquier proyecto que tenga que ver con el colectivo, ya sea en materia de salud, educación, medios, etc.
  1. Dentro del colectivo hay sectores especialmente estigmatizados y maltratados que deben contar con una atención y soportes específicos: personas mayores, menores, personas privadas de libertad, con diversidad funcional, personas migradas (también de solicitantes de asilo ), personas en el entorno del trabajo sexual, personas con enfermedades crónicas (VIH, afectación de salud mental, etc.), personas sin recursos económicos o apoyo familiar, víctimas de trata, personas que pertenecen a etnias minoritarias, personas que se visibilizan en comunidades religiosas, y otros.
  1. Igualdad efectiva al acceso a una vida digna garantizando el acceso al mercado laboral en igualdad de oportunidades, por ejemplo favoreciendo la eliminación de la opinión distorsionada y negativa que se tiene de las personas trans*.
  1. Como colectivo estigmatizado, estereotipado y “folklorizado”, los medios de comunicación tienen la obligación de darnos más visibilización y que ésta sea responsable, veraz y positiva.

DECALOGO

  1. Esistono altre condizioni di genere oltre al binarismo che struttura l’attuale società occidentale: uomo/donna. La condizione trans* non è una patologia, è una condizione tanto antica come l’essere umano, che ha arricchito tutte le società che l’hanno considerata e rispettata come attiva.
  1. Tra i diritti umani basilari, troviamo il diritto all’auto determinazione e al libero sviluppo soggettivo che include l’identità di genere. Ogni persona costruisce liberamente questa identità che deve essere riconosciuta e rispettata dalla società e dalle Amministrazioni, che in più devono proteggerla. La transfobia , ovvero l’attacco e/o pregiudizio contro la libertá di identità di genere, deve essere perseguitata.
  1. È necessario proteggere la libertà delle persone minori di età (dai 0 ai 18 anni) affinchè possano crescere senza condizionamenti di genere. Rispettando la loro identità, prevendendo la violenza di genere, includendo referenti positivi di svariate identità nella loro educazione, ecc…
  1. Il modello sanitario di attenzione alle persone trans* deve essere non patologizzante e senza obbligo di terapie mediche. Deve accompagnare l’individuo rispettando i tempi che necessita così come offrire strumenti (come l’accompagnamento psicologico, trattamenti ormonali, operazioni ..) per supportare la persona nella costruzione della sua identità di genere sempre rispettando le sue decisioni.
  1. L’accesso a questi mezzi deve essere libero e universale, senza condizioni. L’Amministrazione non può ne obbligare (per esempio nel caso di minori intersessuali) né negare (per esempio negando la condizione di trans* con un diagnostico) l’uso di questi mezzi.
  1. Tutto il personale dell’Amministrazione che deve attendere le persone trans* deve ricevere una formazione specifica di sensibilizzazione. In particolare i professionisti del sistema sanitario, che in più devono essere a conoscenza della diversità di genere e dei processi di transizione.
  1. I membri del collettivo sono attivi indispensabili per la creazione, sviluppo e valutazione di qualsiasi tipo di progetto che tenga come oggetto il collettivo, sia questo in ambito sanitario, educativo, comunicativo, ecc…
  1. Dentro al collettivo esistono settori specialmente stigmatizzati e maltrattati che devono contare con un’attenzione e supporto specifico: adulti (persone della terza età), minori, persone private di libertà, persone con diversità funzionali, persone emigrate (includendo individui che necessitano asilo), persone dell’ambiente dei lavori sessuali, persone con malattie croniche (HIV, problemi di salute mentale, etc.), persone senza possibilità economiche e/o supporto familiare, vittimi di commercio di persone, individui che appartengono a etnie minoritarie, persone che tengono visibilità in ambiti religiosi, ecc…
  1. Eguaglianza effettiva all’accesso a una vita degna, garantendo l’accesso al mercato lavorativo con pari opportunità, per esempio favorendo l’eliminazione dell’opinione distorta e negativa che esiste nei confronti delle persone trans*.
  1. Come collettivo stigmatizzato, stereotipato e “folclorizzato”, i mezzi di comunicazione hanno l’obbligo di darci più visibilità e che questa sia responsabile, fedele e positiva.

 

Anuncis